Recomanacions

Congesta de Josefa Contijoch.

A partir de les Lentes il·lusions, vaig sentir que començava com a lectora, a ser partícip d'una mirada que construïa un món. Quan vaig arribar a Congesta tot es va arrodonir perquè aquest món es va fer real i ara tot sovint, hi torno, tot buscant les finíssimes escletxes de llum que s'hi esdevenen de tant en tant. Sempre a hores diferents, és clar. Per tant, per a mi Congesta és un llibre dur, tal com ho és la duresa de la vida, de les pedres; i alhora generós en la seva espiral, en el moviment intern que et du inesperadament cap a l'esperança formulada dins algun vers que passa gairebé sempre, una mica desapercebut : "i menjar prunes a dalt d'un arbre"[...]
La inèrcia d'aquest món (em refereixo a la realitat que d'alguna manera Congesta fixa), malauradament, gairebé mai va cap a la llum... perquè ja sabem que són molts els fils que dirigeixen la nostra realitat més immediata... Però, també, per això hi ha la poesia, hi ha els poetes i les poetes: "T'ho dic/amb el cor a la mà"...

CONTIJOCH, Josefa. Congesta. Barcelona: Edicions 62 (Poesia, 118), 2007.