diumenge, 4 de juliol de 2010

Olor d'herba tallada - Festival Ma Ma 2008


Enllaços per veure el vídeo complet:
http://www.youtube.com/watch?v=XI9dql9RHM4 (I fragment)
http://www.youtube.com/watch?v=eLQYzNrRbKw (II fragment)
http://www.youtube.com/watch?v=bSwiafbuWCA (III fragment)

Olor d´herba tallada

col.lectiu libèl.lula

moviment de cos, rosa suñer / poemes, roser domènech / cançons del cantautor senegalès, El Hadj N'Diayei
Festival Ma Ma d'art contemporani . Madremanya. Girona. Agost 2008

El col.lectiu libèl.lula treballa, per un costat, creant propostes a on el moviment del cos i les paraules s´entrellacen i per un altre costat, construeix petites filmacions.



Recomanacions



Novetat del mes de juny

Obra poètica de Felícia Fuster, a cura de Lluïsa Julià.

Pels amants i les amants incondicionals de l’alta poesia de Felícia Fuster ara tenim l’oportunitat de tenir-ho tot. Fins ara només es trobaven i amb força dificultats: Postals no escrites, Sorra de temps absent i I encara. Estaven descatalogats des de feia alguns anys i per tant eren introbables: Aquelles cordes del vent, Una cançó per a ningú i Trenta diàlegs inútils, Passarel·les/Mosaiques, Versió original, Poesia japonesa contemporània.
Això vol dir que s’aturarà el tràfic de fotocòpies que durant tots aquests anys han suscitat aquests llibres perquè, per fi, tenim les obres completes d’aquesta autora de valor inqüestionable. Del tot imprescindible.

FUSTER, Felícia. Obra poètica de Felícia Fuster. Barcelona: Proa, 2010.

Imatges

espai





dissabte, 3 de juliol de 2010

Recomanacions

Des de l’arrel de Rosa Font, ( Premi Cadaqués a Rosa Leveroni 2008).

Recordo La llum primera (“Una veu és la veu de tots aquells que callen,/ la veus dels oblidats, dels qui no tenen veu:/és la teva i la meva./ Un ésser viu és tots els éssers vius”...) i ara llegint Des de l’arrel m’ he retrobat amb la mateixa veu (molt més rodona i molt més complexa). Una veu que eclipsa l’instant i se t’endú gorga avall o arbre amunt...
Rosa Font diu de Des de l’arrel : “he intentat vessar-hi allò que em sembla que forma part de mi mateixa, expressat amb la intenció de crear una forma poètica que arribi al lector amb la màxima autenticitat”.
Com a lectora puc dir que aquesta autenticitat es percep, s’agraeix i es necessita.

FONT, Rosa. Des de l’arrel. Barcelona: Proa (Els llibres de l’Óssa menor; 207), 2009.

Imatges










Complicitats

espai
Secció a on es ressegueix la poesia d’ aquells poetes que amb els seus versos han aprofundit en una visió rica de la dona, sense caure en la superficialitat; poetes que han definit la dona amb tota la seva complexitat i profunditat i que concreten una relació entre iguals entre les dones i els homes. És a dir, la secció vol recollir les creacions poètiques d’aquells poetes que han qüestionat els patrons establerts sense caure en el parany dels tòpics; i també aquells poetes que han creat poemes a partir del coneixement i de les referències a les poetes i a la seva obra teixint així, una profunda i àmplia complicitat.


Cants d’Abelone de Joan Vinyoli.

Intent de plasmar l’abisme interior, el buit del ventre d’una dona que estima, i no sap cap a on ni cap a qui.
A l’inici dur un poema-cita extraordinari de Rilke. Punt de partida d’aquest inquietant procés interior.
Vinyoli: sorprenent, corprenedor, d'una sensibilitat única.

“Kensington” de Gabriel Ferrater. Dins Les dones i els dies.

Diàleg amorós entre un home i una dona. En un moment determinat l’home diu: “M’he torçat. Pura llum. Tots els dibuixos que sé calcar no valen. Corregeix:”. El que és interessant del poema és el fet que l’home deixa que la dona el corregeixi, però abans que ella faci la correcció, ell ja s’ha adonat del seu error. Per això qualifica la llum, sap que és pura. Tal com la flor és groga...
Poema d’una intel·ligència admirable, tal com tota l’obra de Ferrater. Poeta que va posar en dubte i va qüestionar allò que s’esperava de les dones, dels homes.

divendres, 2 de juliol de 2010

Protegir l'escalfor- Festival eBent 07





protegir l’ escalfor

col.lectiu libèl.lula

treball de cos, rosa suñer / poemes, roser domènech
Festival Internacional de performance de Barcelona eBent’07.
“l´Estruch” (espai per al desenvolupament de les arts) de Sabadell.
http://www.ebent.org/

El col.lectiu libèl.lula treballa, per un costat, creant propostes a on el moviment del cos i les paraules s´entrellacen i per un altre costat, construeix petites filmacions.

S’obren i es giren
fins a fer-se nit.
Quan el dia es plega
la nit es bada. És així.
Els cels es giren
i el dolor s’oblida.

. . . . . . . . . . . . . . . .

Encauar el cos
al niu dels ocells.
Protegir l’escalfor.
Créixer amb el cor.
Confiar en l’atzar.
Volar sense ales,
capgirar l’horror.