dilluns, 28 de juny de 2010

Recomanacions

espai


Blaus de Zoraida Burgos, (XXVI Premi Guerau de Liost- Ciutat d’Olot 1992).

He tornat a llegir Blaus, i he tornat a trobar els versos d'un jo poètic que vol i no vol deixar-se veure, d’aquí el subtítol, suposo: Notes per a una autobiografia apòcrifa. Així com Reflexos em sembla un llibre més transparent, diria, Blaus em sembla més críptic. Volgudament críptic, necessàriament críptic, perquè allò que es vol dir no ha de ser de comprensió immediata, sinó de comprensió lenta i profunda, de llarga durada. El poema objectiva una realitat viscuda i ho fa a partir del paisatge, dels objectes... i no sempre vol ser fàcil de desxifrar. El plaer de les imatges creix i quan trobes el sentit, és com ho diria: intermitent, la llum. Com en el darrer vers: “A frec d’ermassos de sol i lluna lenta, s’obstina el cant d’un blues i el camí encès, de sal “.

Blaus: instants de vida, moments d’aigua...

BURGOS, Zoraida. Blaus. Barcelona: Columna (Poesia; 106), 1993.