divendres, 27 de febrer de 2015


que encara


maig / 2013



travessar
el desert interior
per arribar
a la muntanya del no-res,
on feliç
pots
créixer.
veure passar núvols.








aigua que brolla.
música
fa
el rec
que travessa
la nit encesa
del bosc de la petitesa.










un dia
et trobes.
et trobes
a la cruïlla
on vas deixar-te,
o passejant vora el rec
menut
a la moixina.
o al mig d’una fageda
 muda.
i t’abraces.










es baden els cels,
es baden les arrels,
es baden les finestres:
per contemplar la quietud
del viure de les herbes.