dilluns, 8 de desembre de 2008

Blanc és oblit, 2007. (Premi Editorial Montflorit, 2009)
Oblit
Oblit
Oblit

El meu món és dins
quatre parets blanques.
Cada any les pinto de blanc.
Blanc és oblit.



La llarga nit de l’absència
ha començat. Cap passat
val l’esforç de la memòria:
cauen flors seques i grogues
de les branques dels meus braços.
Incinero records.



Fins a trobar-te
he recorregut el laberint
del dolor: portes tancades,
rellotges aturats, rovell i ossos,
dreceres inexistents, foscor
i túnels, llargs cinematògrafs
aturats en una alarmant i repetida
imatge inexistent. El país
de les meravelles sense els ulls
d’Alícia.




S’obren i es giren
fins a fer-se nit.
Quan el dia es plega
la nit es bada. És així.
Els cels es giren
i el dolor s’oblida.



Encauar el cos
al niu dels ocells.
Protegir l’escalfor.
Créixer amb el cor.
Confiar en l’atzar.
Volar sense ales,
capgirar l’horror.