Curiositat

DEL 16 AL 17 D'OCTUBRE 2010

48 h OPEN HOUSE BARCELONA 2010 és un gran esdeveniment cívic i cultural que preveu obrir, durant un cap de setmana, prop de 130 edificis de tot tipus, forma i mida imaginables, a la ciutat de Barcelona i dirigits als seus habitants. Una iniciativa de l'associació Arquitectura Reversible sense ànim de lucre. Arquitectura Reversible està formada per Elisenda Bonet, Javier Maculet, Jánice Moret i Gemma Solanellas.

El projecte 48h OPEN HOUSE BARCELONA 2010, és un festival d'arquitectura, un cap de setmana de portes obertes a molts tipus d'edificis diferents, dirigit als habitants de la ciutat de Barcelona i totalment de franc. Amb vocació d' implantar-se transversalment a la societat i al territori, els ciutadans de cada districte podran conèixer el patrimoni més proper i el més llunyà, el particular i el públic, i situar-lo dins la l'experiència i la història de cadascú, tot aprenent a estimar-lo.

Per a més informació: http://www.48hopenhousebarcelona.org/

Curiositat

Podeu enviar els vostres me’n recordo a menrecordo@lavenç.cat i els penjaran en el bloc següent: http://menrecordo.blogspot.com/

me'n recordo

Vaig trobar el bloc navegant per internet, per casualitat. Vaig fer tres coses aquella mateixa tarda: anar corrents a comprar-me el llibre Me’n recordo de Joe Brainard, devorar-lo de dalt a baix i escriure el meu me’n recordo (no vaig fer res original, vaig fer exactament allò que les expertes o experts en màrqueting havien previst).

El llibre ha estat traduït al català per Màrius Serra i l’estructura és la següent: un seguit de records escrits en ratlles més aviat curtes. Un seguit de records de tot tipus, per més insignificants que puguin semblar. Fins aquí pot semblar tot molt obvi i ho és (tal com diu Ron Padgett: “Per què no hi havia pensat jo?”) Però va ser Joe Brainard qui va dur aquest model fins a les últimes conseqüències jugant-s’ho tot a una sola carta, la carta de la vida. Vull dir que hi ha records, en aquest llibre, que ningú confessaria; el seu Me’n recordo és voluntari i involuntari, també. D’aquí la gràcia.

Allò particular esdevé inesperadament universal , i allò universal esdevé inesperadament particular.

És interessant saber que Joe Brainard (tal com ens diu Ron Padgett, amic de l’autor, a l’epíleg) estava entusiasmat llegint Gertrude Stein mentre estava escrivint aquest llibre. L’obsessió d’aquesta autora per la repetició en forma de sentit , en devia ser, probablement, el motiu.