dijous, 22 d’octubre del 2020

Begoña Abad, Begoña Siempre!

 
 
 
Dejarse caer delante de los fuertes,
admitir la flaqueza,
pedir ayuda,
esperar paciente su respuesta
y darse cuenta de la grandeza de su llegada,
y del valor de tu declive
delante de sus ojos.
Mostrar debilidad
en un mundo de invencibles,
es un acto revolucionario
que tiene sus riesgos,
pero quererse siempre fuerte
es un suicidio.
 
Begoña, gracias por existir!
 
r.d. 
 
 
 
 
 COM SI FOS UNA BIOGRAFIA (el títol no és de l'autora)
 
 

Podría haberme enborrachado

de ansióliticos potentes

o de vodka barato.

Podría haberme enganchado

a la coca, a las telenovelas

o al chocolate.

Podría haberme hecho adicta

a tus ausencias

a tu malquerer, a tu dolor,

a tu lista de contradicciones,

pero preferí averiguar

qué eran los dos bultos

que me nacían en la espalda

y echarme a volar.

 

Del llibre Aprender a volar, 2012.

 

 

dissabte, 7 de juliol del 2018






El cirurgià de màscares:  dur, contundent i precís.
Colpidor.
Només, de tant en tant, un fil de lluna.



BOU JORBA, Anna. El cirurgià de màscares. Barcelona:: Perifèric Edicions.( Premi Benvingut Oliver, 2016) Edició: 2018

dilluns, 11 de gener del 2016

gotes d'aigua


a sol obert


un edifici
retalla, amb obra vista,
el cel.
quatre antenes enlairades
emeten senyals
i en reben.
cau algun gota
gruixuda sobre
aquest teulat,
que és tan baix.
música de pluja
en una ciutat eixuta.








durant
anys
preguntant-me
què era, on brillava,
com vibrava,
i ara
totes les cordes
del mateix instrument:
sonen.








tanta
pressa,
tanta angúnia
del que no
arriba a ser
perquè
tot
és.










resseguir
el cel,
aclarir núvols.
oreneta enllà
viure de les ales,
perdurar en el vol
del pensament
tan  tendre
de viure ara.



(16 de juny de 2015)














divendres, 27 de febrer del 2015


que encara


maig / 2013



travessar
el desert interior
per arribar
a la muntanya del no-res,
on feliç
pots
créixer.
veure passar núvols.








aigua que brolla.
música
fa
el rec
que travessa
la nit encesa
del bosc de la petitesa.










un dia
et trobes.
et trobes
a la cruïlla
on vas deixar-te,
o passejant vora el rec
menut
a la moixina.
o al mig d’una fageda
 muda.
i t’abraces.










es baden els cels,
es baden les arrels,
es baden les finestres:
per contemplar la quietud
del viure de les herbes.


dilluns, 3 de novembre del 2014