Des de l’arrel de Rosa Font, ( Premi Cadaqués a Rosa Leveroni 2008).
Recordo La llum primera (“Una veu és la veu de tots aquells que callen,/ la veus dels oblidats, dels qui no tenen veu:/és la teva i la meva./ Un ésser viu és tots els éssers vius”...) i ara llegint Des de l’arrel m’ he retrobat amb la mateixa veu (molt més rodona i molt més complexa). Una veu que eclipsa l’instant i se t’endú gorga avall o arbre amunt...
Rosa Font diu de Des de l’arrel : “he intentat vessar-hi allò que em sembla que forma part de mi mateixa, expressat amb la intenció de crear una forma poètica que arribi al lector amb la màxima autenticitat”.
Com a lectora puc dir que aquesta autenticitat es percep, s’agraeix i es necessita.
FONT, Rosa. Des de l’arrel. Barcelona: Proa (Els llibres de l’Óssa menor; 207), 2009.
Recordo La llum primera (“Una veu és la veu de tots aquells que callen,/ la veus dels oblidats, dels qui no tenen veu:/és la teva i la meva./ Un ésser viu és tots els éssers vius”...) i ara llegint Des de l’arrel m’ he retrobat amb la mateixa veu (molt més rodona i molt més complexa). Una veu que eclipsa l’instant i se t’endú gorga avall o arbre amunt...
Rosa Font diu de Des de l’arrel : “he intentat vessar-hi allò que em sembla que forma part de mi mateixa, expressat amb la intenció de crear una forma poètica que arribi al lector amb la màxima autenticitat”.
Com a lectora puc dir que aquesta autenticitat es percep, s’agraeix i es necessita.
FONT, Rosa. Des de l’arrel. Barcelona: Proa (Els llibres de l’Óssa menor; 207), 2009.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada