Donatges ( a Maria-Mercè Marçal)

Donatges

Donatges neix com a reconeixement imprescindible a les poetes catalanes del segle XX i XXI (algunes nascudes a finals del segle XIX) que malauradament i com passa sovint en el cas de les dones creadores, resten silenciades, desconegudes per a la majoria, soterrades pel cànon literari. Poetes com Maria Antònia Salvà, Clementina Arderiu, Maria Beneyto, Quima Jaume, Maria Oleart i Felícia Fuster. La majoria de les obres d'aquestes poetes no es troben a les llibreries. Ni tampoc sembla que hi hagi la més mínima intenció de reeditar-les[i]

Donatges és un reconeixement i és una manera de donar i de retornar les paraules regalades, regalant-les altre cop; és una manera d’ “alliberar la memòria de l’aigua/ perquè es retrobi aigua/d’alta mar”... [ii]

És un dir i redir allò que necessitem saber, sobretot les dones, però també els homes, perquè a tots plegats ens manquen aquestes experiències. Totes i tots som orfes d'aquesta tradició.

És denúncia i crit i és tristesa continguda i és desolació de veure que aquestes poetes suren, abstretes, dins el no-res dels sentits més profunds. És lluita i perseverància de tot aquell/a que llegeix per saber petites veritats.

Donatges és un procés que comença ara amb Maria Antònia Salvà dita per la poeta i trobadora barcelonina Joana Creus (Barcelona, 1924) i que continuarà amb molts i moltes altres: amics i amigues, pares i mares, coneguts i conegudes i no tan coneguts i conegudes per tal de celebrar les paraules retornades d’aquestes poetes.

Dones poetes, dones tortugues que resten en "el clos (solc de Maria Mercè Marçal) desolat ", tal com les tortugues del primer poema de Maria-Antònia Salvà.

Moltes gràcies a totes i a tots els que fan i faran possible amb la seva veu que les seves paraules ressonin.

[i] Recentment han sortit dues antologies: Contraclaror de Clementina Arderiu amb introducció i selecció de Maria Mercè Marçal (editada per primera vegada l’any 1968) i Jo pregunto de Maria Oleart.
[ii] Del poema “Res no et serà pres” de Maria Mercè Marçal.

Joana Creus ( Barcelona, 1924) recitant Maria-Antònia Salvà (Palma de Mallorca, 1869-Llucmajor, 1958). Poemes: " Les tortugues", " D'un Cactus", "In memoriam Emília Sureda": "Morta!" i "Record" i finalment "A les donzelles de l'any dos mil".

Carme Fabrellas (La Bisbal d'Empordà, 1945) d'ofici brodadora, recita "A una gentil brodadora" de Maria Antònia Salvà.