dilluns, 11 de gener de 2016

a sol obert


un edifici
retalla, amb obra vista,
el cel.
quatre antenes enlairades
emeten senyals
i en reben.
cau algun gota
gruixuda sobre
aquest teulat,
que és tan baix.
música de pluja
en una ciutat eixuta.








durant
anys
preguntant-me
què era, on brillava,
com vibrava,
i ara
totes les cordes
del mateix instrument:
sonen.








tanta
pressa,
tanta angúnia
del que no
arriba a ser
perquè
tot
és.










resseguir
el cel,
aclarir núvols.
oreneta enllà
viure de les ales,
perdurar en el vol
del pensament
tan  tendre
de viure ara.



(16 de juny de 2015)














Cap comentari: