DECLIVI
Un vent suau
m’anuncia
el batec
cansat de l’estiu
i em porta
l’olor del raïm madur
acabat de
collir.
Asseguda de
cara als camps oberts
paladejo a
poc a poc
el gust
brillant del most,
mentre
escolto el sospir de les fulles
que lentes
cauen com jo,
dissimulant
la por.
El cel es
gris i les paraules
se’m
entortolliguen a les mans,
a poc a poc
el silenci es torna dolç,
com la llum
tamisada
que cau
sobre les vinyes seques
que miro des
de casa.
PARAULES NO DITES
Et parlaré
amb paraules
no dites,
amb tebiesa de mots
que guarden oblits.
Et buscaré
per camins
manllevats al somni,
en capvespres encara vius.
I
cridaré
el teu nom,
perdut en l’ample mar,
amb ones denses
d’enyors i desig.
MEMBRANÇA
La tarda
s’amagava amb brogit d’infants.
Deixant
enrere les acàcies,
a poc a poc
arribaves
amb la
mansuetud dels pobres,
abrigat a
l’ombra de la tartana.
Aquells ulls
clars, vessant bondat,
tot ho
abraçaven.
Asseguts al
banc de fusta
i amb
parrupeig de coloms a la cornisa,
el temps
restava aturat
mentre el
cel
pregonava la
teva veu.
Dins la
cabanya plena de silenci
encara
s’aixopluga la tartana.
I els
calaixos són plens de rosaris,
i llibres,
d’anhels
sense mida
i aquell
jersei gris clar que sargies
en la
estricta paciència d’home vell.
Encara son
vius els dies de recapta.
Anna Alsina i Valeri (Santa Pau, 1946)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada