Curiositat

Podeu enviar els vostres me’n recordo a menrecordo@lavenç.cat i els penjaran en el bloc següent: http://menrecordo.blogspot.com/

me'n recordo

Vaig trobar el bloc navegant per internet, per casualitat. Vaig fer tres coses aquella mateixa tarda: anar corrents a comprar-me el llibre Me’n recordo de Joe Brainard, devorar-lo de dalt a baix i escriure el meu me’n recordo (no vaig fer res original, vaig fer exactament allò que les expertes o experts en màrqueting havien previst).

El llibre ha estat traduït al català per Màrius Serra i l’estructura és la següent: un seguit de records escrits en ratlles més aviat curtes. Un seguit de records de tot tipus, per més insignificants que puguin semblar. Fins aquí pot semblar tot molt obvi i ho és (tal com diu Ron Padgett: “Per què no hi havia pensat jo?”) Però va ser Joe Brainard qui va dur aquest model fins a les últimes conseqüències jugant-s’ho tot a una sola carta, la carta de la vida. Vull dir que hi ha records, en aquest llibre, que ningú confessaria; el seu Me’n recordo és voluntari i involuntari, també. D’aquí la gràcia.

Allò particular esdevé inesperadament universal , i allò universal esdevé inesperadament particular.

És interessant saber que Joe Brainard (tal com ens diu Ron Padgett, amic de l’autor, a l’epíleg) estava entusiasmat llegint Gertrude Stein mentre estava escrivint aquest llibre. L’obsessió d’aquesta autora per la repetició en forma de sentit , en devia ser, probablement, el motiu.

Recomanacions

Non si male nunc de Sònia Moll Camboa (V Premi Sant Celoni de Poesia 2007).

Aquest llibre s’inicia amb la següent cita d’Horaci: Non si male nunc/ et olim sic erit: No perquè avui sofreixis/ ha de ser etern el teu dolor.
És aquest el moviment intern d’aquest llibre: el dolor. Però no el dolor i prou sinó el dolor tractat estoicament... El dolor com a fet indefugible de la vida; el dolor convertit en alguna cosa que pot aportar experiència, coneixement, maduresa vital. Un dolor que albira en tot moment la llum.
Per a mi Non si male nunc és bàsicament un recull fet de l’amor i la tendresa perquè està escrit des de la confessió, des de la pèrdua i la seva superació. I és per això que tot el recull destil·la saviesa i profunditat. Destil·la autenticitat.

CAMBOA MOLL, Sònia. Non si male nunc. Barcelona: Viena, 2008.

Complicitats

Xènia d’Eugenio Montale.

Xènia és un nom d’origen grec que significa: “dons que s’ofereixen a l’hoste”. Els vint-i-vuit poemes d’aquest llibre, vint-i-vuit “obsequis d’hospitalitat” , estan dedicats a Drusilla Tanzi, l’esposa de Montale, que va morir el 20 d’octubre de 1963.
Com a lectors i lectores assistim a la quotidianitat perduda, retallada per la mort, d’un home i una dona que tenien una relació d’iguals, profunda i rica. La informalitat del vers fa lluir aquesta relació en tota la seva esplendor. I ens en fa partícips.
La realitat s’imposa fins i tot a la idealització que tota mort projecta. La dona és real, palpable, individual i no respon a cap clixé. La intimitat a flor de pell. L’extraordinària rutina. Més que recomanable, necessari.

Recomanacions

Plec de claror de Lala Blay (Premi Josep M. López Picó 2004, Vila de Vallirana).

Llegint Lala Blay m’ha vingut a la memòria aquesta cita : “La vida no és un problema per resoldre sinó un misteri per viure”. I així és com es desenvolupa la vida de membranes, plecs i replecs de llum i de nit en aquest llibre subtilíssim de Lala Blay.
A mi m’han vingut, en llegir-la, versos d’Emily Dickinson, de Felícia Fuster, de Maria-Mercè Marçal, de Sílvia Plath; tal com un bon vi té gust de diferents raïms , d’aigua i de sol, de fusta i de somnis…

La poesia de Lala Blay és múltiple i indestriable tal com un plec de claror.

BLAY, Lala. Plec de claror. Barcelona: Proa (Els llibres de l’Óssa menor; 273), 2005.

Pausa

col·lectiu libèl·lula

El col·lectiu libèl·lula treballa, per un costat, creant propostes a on el moviment del cos i les paraules s’entrellacen i per un altre costat, construeix petites filmacions.

Imatges

espai