divendres, 27 de febrer del 2015
que encara
maig / 2013
travessar
el desert
interior
per arribar
a la muntanya del
no-res,
on feliç
pots
créixer.
veure passar
núvols.
aigua que brolla.
música
fa
el rec
que travessa
la nit encesa
del bosc de la
petitesa.
un dia
et trobes.
et trobes
a la cruïlla
on vas deixar-te,
o passejant vora
el rec
menut
a la moixina.
o al mig d’una
fageda
muda.
i t’abraces.
es baden els
cels,
es baden les
arrels,
es baden les
finestres:
per contemplar la
quietud
del viure de les
herbes.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
