Imatges

olor de terra humida

Joana Raspall: la paraula al servei dels altres!

Tinc aquesta sensació. Sempre l’he tinguda, cada vegada que he llegit la poesia de Joana Raspall: les paraules al servei dels altres. Les paraules trobades, escrites per ser donades, per fer entendre el món, per dir als infants grans i petits: “Ei! La poesia és a tot arreu! La veieu?”

Vint anys i setze llibres dedicats exclusivament a aquesta tasca.

El rigor formal aplicat al descobriment del món dels més petits, de les més petites. La constància i l’obstinació a cada vers. Aquesta consciència d’estar al servei dels altres, d’aportar un granet de sorra extens com un desert, a la societat i a la cultura d’aquest país que ella va veure esmicolar-se.

Tensar amb la corda de la poesia, entesa en els sentit més tradicional, per dir els rèptils, i les flors, i els noms dels arbres i dels mamífers, el nom de tot allò que ha de ser anomenat per primera vegada pels infants, que veuen el món, tal com l’autora, meravellant-se per primer cop.

I ara, de sobte, la valentia de sumar amb allò que s’ha fet. De multiplicar-se, de mostrar, com en som de polièdriques, les persones. La valentia de dir i la meravella (no gens fàcil donada la modèstia de l’autora) de posar, també, la paraula, al servei de si mateixa! De ser-ne, per fi, “avara”!

I deixar que entrem, mentre ens dóna la mà, al seu Jardí vivent, al seu món quotidià i a la seva saviesa, difícil de trobar. Un llibre generós per als lectors i les lectores i un llibre generós també en aquesta manera de fer poesia, diferent i complementària a si mateixa, ocupant-se d’allò que ens costa més: la mort, per exemple; i dir-nos, a la manera del “Cant espiritual” de Maragall, que cal “Des-ésser”.

Un llibre fet dels paranys vitals de la vida adulta. Un llibre per aquells nens i nenes que ens hem anat fent grans!

He llegit aquest Jardí vivent d’una tirada i m’he sentit feliç de veure que Joana Raspall ha estat valenta; valenta perquè no hi ha cap veritat, tal com diu Maria Oleart, que no tingui set cares, i la veritat de Joana Raspall també en té set, de cares. I ella ha tingut la gosadia de mostrar-nos-les totes.

RASPALL, Joana. Jardí vivent. Vilanova i la Geltrú: El cep i la nansa (Càlida riba; 11), 2010.